La Reserva de Quesa, teatre del poble ...

foto.: Toni OLIVÉ

• Abel Bas dirigix una emocionant representació que commemora la història de Quesa (La Canal de Navarrés), assolada per la pesta bubónica a la fi del segle XVII 

• Actors amateurs del municipi s'impliquen en un projecte que arriba a la seua sisena edició

• ALEXIS MOYA

Quesa va quedar delmada en 1690 per la pesta. Va deixar amb vida solament a alguns membres de la família García que van impulsar la repoblació del municipi valencià donant allotjament i aliment als futurs habitants. La Recreació de la història de la Reserva aborda estos fets, en dos sessions a les quals assisteixen 600 persones, amb una impactant posada en escena i commovedora mostra teatral amateur, dirigida per Abel Bas, en la que participen nombrosos veïns de la localitat de 680 habitants,

Dissabte que ve, en la plaça Dr. Secundino Ibáñez a les 19h i 20h, es realitzarà la sisena edició d'esta recreació popular que posa en valor la lluita d'un poble per renàixer de les seues cendres després d'esta epidèmia devastadora que es recorda amb diversos actes en la Festa de la Reserva (mercat medieval, tallers artesanals, degustacions gastronòmiques autòctones, paella per als assistents...), declarada d'Interès turístic local a la Comunitat Valenciana en 2012.

Bas, que regenta amb el seu germà Rafa el restaurant La Parra en la localitat, va investigar este dramàtic episodi que es converteix en una commemoració «molt bonica que mereix ser contada» i convida a visitar Quesa a tots els que vullguen conèixer-la.

P.- Com comença este projecte teatral?

R.- Feia temps que portava esta idea rondant pel cap, la vaig exposar a l'ajuntament i li va agradar. Durant un parell d'anys vaig estar estudiant la història i recopilant informació en el meu temps lliure i amb l'ajuda del grup de teatre Sin Tablas va veure la llum en 2013.

P.- Ho nomenaria teatre del poble?

R.- Sí, la gent que participa és de Quesa i la majoria solament actuen en esta obra. Simplement volem explicar uns fets i els posem en escena sense més pretensions.

P.- És vostè un director amateur, no?

R.- Som aficionats encara que en el grup Sin Tablas hem posat en escena al voltant de 10 obres, dos d'elles meues. La resta són adaptacions d'obres clàssiques.

P.- Quines millores ha anat incorporant a la recreació?

R.- Cada any intentem polir xicotets detalls i vaig incorporant coses noves que crec que poden enriquir la forma d'explicar-ho.

P.- Quines novetats incorpora esta sisena edició respecte a altres anys?

R.- He introduït noves escenes amb nous personatges que van deixar emprenta. També s'ha incorporat música en directe i hem desenvolupat, amb el grup recreacionista Queixen i en col·laboració amb l'Ajuntament, uns tallers en el col·legi Lluís Vives de Quesa per estudiar als personatges en profunditat.

P.- Creu que la representació ha d'evolucionar o simplement millorar detalls?

R.- L'evolució no sempre és per a bé, així que millorant detalls i respectant la història es garanteix la qualitat.

P.- En quines experiències o models es va basar per a realitzar esta representació amateur? Com és treballa amb actors no professionals?

R.- La veritat és que no em vaig basar en cap model, vaig aplicar les normes que s'han de tenir en compte per a explicar una història. Treballar amb la gent del poble és el millor càsting que es podia fer. Empatitzen totalment amb els personatges, ho senten, ho viuen i absorbeixen totes les directrius que els marque. Són absolutament genials.

P.- Tots els anys ompli en les dos sessions, explique el secret.

R.- L'obra agrada. I el viure-ho i no actuar fa que li arribe als espectadors intensament, els emociona. Hi ha gent que torna a veure'ns cada any.

P.- La qualitat artística i escènica és notable. Hi ha molt marge de millora?

R.- Els sentiments són molt difícils de controlar i els actors es deixen portar per ells. No interpreten, ells ho viuen i sempre donen el millor de cadascun. Quant a l'escenografia tenim el millor lloc possible, la plaça del poble i l'església que juga un paper importantíssim en la representació. La posada en escena està estudiada per a este marc. Hi ha marge de millora en els efectes tècnics visuals.

P.- Quesa està orgullosa d'esta iniciativa, no? Per al públic és molt emocionant, però per als seus habitants especialment.

R.- Si, per descomptat. Prova d'açò és que en només 5 anys s'ha convertit en un dels actes més volguts de la Reserva.

P.- On es compren les entrades?

R.- Es poden comprar al preu d'un euro en una de les casetes del mercat de Quesa.

P.- Dirigeix altres obres teatrals? Té projectes?

R.- Actualment el grup de teatre Sin Tablas està preparant alguna cosa encara que jo m'he pres un xicotet descans enguany.

P.- Quines pestes diria que tenim en el segle XXI?

R.- La pesta d'este segle es diu càncer. Les malalties evolucionen igual que l'ésser humà. Afortunadament, la societat es solidaritza en la seua lluita. El meu desig és despertar un matí i que la notícia siga que s'ha trobat la cura.